Dia D hora H : La dent d'Orlu

Per si no haviem fet prou bestieses durant el 2009 a finals d'octubre se'ns va acudir trencar fronteres i anar a frança , concretament a Ax-les Thermes , a la regió d'Ariege , amb un objectiu clar , la dent d'Orlu . En Sergio i en Victor semblava que no respectaven la vida , despres de les sortides a la Salamandra i a la paret del gneiss encara no n'havien tingut prou , mes que dos companys el Ruben i jo semblavem dos sacs de patates que carregaven de muntanya en muntanya . Haviem vist la ressenya a la magnifica web dels escalatroncs una via senzilleta per començar a veure el que es l'alta muntanya o com a mínim aixó creiem .

Aquest de dalt es el parking de la cara est de la dent , començavem a preparar la sortida , deixavem enrere més de 3 hores de cotxe i una nit dormint a la tenda , una nit en que alguns van abusar del vi... I dels pets , em reservare els noms . La fred era la tónica des que varem arribar , de fet la via es deia Tapas sans dalles que en català vol dir , la dent d'Orlu? una fred de collons!!
Com podeu veure per la cara d'aquest pidolaire que varem trobar de cami a la dent , la fred era intensa.
Aqui ens veieu als tres intentant desfer-nos del subjecte de la foto anterior , desgraciadament no va ser posible i varem acabar fent un cordada de 4 d'origen argenti , el funcionament era el següent , un pujava obrint el llarg , despres pujaven 2 més amb les Joker de 9mm. l'ultim pujava amb una simple de 10'5mm , quan el quart pujava el primer ja obria...
com us podeu imaginar aquesta cordada va ser un descontrol , els primers llargs la cosa anava més o menys bé , estavem amb ganes d'escalar i hi havia algun tímid raig de sol . Veureu que no hi ha fotos de l'escalada . Si ens començeu a coneixer ja us podeu imaginar que som capaços de tot , la meva camera me la vaig deixar a la furgoneta i la del Ruben es va quedar sense bateria abans de començar la via , en resum que no tenim fotos del nostre primer cim els 4 junts . Continuem amb la narració...
El primer llarg el vaig obrir jo , no se ni com varen sortir de la meva boca les paraules "si voleu obro jo" nomes pronunciar-les ja m'estava arrepentint , com se'm havia acudit dir semblant idiotesa , si lo máxim que havia obert era una llauna de sardines ? . Sense masses novetats arribo a la R , fet un lio no sabia si pujar-los amb el reverso o amb el casc , una vegada resolts els dubtes gracies als sabis consells de'n Vic , varen arribar els 3Recauxutats que faltaven . Seguim obrint un llarg cadascun de nosaltres , a l'arribar al 6 llarg hi havia un pas que es podia fer en artificial , en Sergio va muntar un estribo i tots van anar passant sense entrebancs , jo anava l'ultim i mes xulo que ningu em vaig dir "aquest pas es molt senzill per fer-lo en A0" a l'intentar-lo en lliure vaig tenir un saque que va posar-mel's de corbata , vaig recuperar l'humiltat de cop i en artificial cap amunt (Gracies Ruben per evitar-me la caiguda!!).
Un llarg despres venia el pas mes dificil que vam evitar fent un escaqueig per l'esquerra , aqui començava el patiment , la fred ja no ens deixava sentir les mans , pujavem amb l'unic interes d'acabar amb el suplici . Amb patiment , amb les mans gelades i amb el cor bategant a tota intensitat , 300 metres despres arribem al cim i... Ens trobem un gos passejant per allà pero , que vol dir això ? als reportatges d'al filo de lo imposible mai passaven aquestes coses i a l'iñaki tampoc , quina mena d'escaladors erem ? . La visió d'uns voltors lleonats ens va encissar , fa massa que no sento el que vaig sentir en aquella muntanya , màgica per nosaltres . La dent d'Orlu ens va marcar , jo vaig perdre gran part de la por a l'alçada i ja no em xapo a les R del cim , cadascun de nosaltres va aprendre lliçons valuoses a la majestuosa dent , hi ha muntanyes que t'atrapen i ja n'ets presoner de per vida , la dent es una d'elles .